Brutal, increïble, apassionant, enorme, flipant: poseu els adjectius que vulgueu. El segon partit dels Sectors a Logroño (avui ja en un pavelló com Deu mana) ha estat un altre partit cardíac, d'adrenalina a tope, de gol·les afòniques, nervis desbocats i passió a cabdals. Els roquerols han començat malament, molt malament: en el minut 8:00 perdien 4-0 i fins el 8:22 no han marcat el primer gol. Els vascos els hi entrava tot i el seu porter ho parava tot. El JD Arrate ha fet una bona primera part, molt sòlida en defensa i efectiva en l'atac. Els roquerols han aguantat la turmenta com han pogut i han arribat al descans a 2 gols per sota.
Però la segona part ha estat un portent. Potser la millor part de tota la temporada, on els del BMR han tornat a demostrar que els tenen tant grossos (o més) com el cavall d'Espartero. Amb canvis continus a la banqueta, rotació de posicions i jugades magistrals, els nois de l'Albacètix han pres la seva poció màgica, que no es una altra que l'estar convençuts i posar-hi pebrots, i han remuntat espectacularment, empentats per una grada intensa i sorollosa. Els vascs, que ja ho tenien coll avall, s'han ensorrat estrepitosament i han permès un final de 9 gols de diferència a favor dels catalans. Un partit dels que no s'obliden.