Esplèndid final de temporada amb la consecució del segon lloc de la Copa Catalunya. No va haver-hi sorpresa en el partit contra el Barça, tot i que durant alguns moments els blaugranes tenien l'ai al cor. El nostre veí de blog ja farà una crònica millor, però jo em quedo amb la sensació de que els roquerols van jugar un millor partit i que el Barça va guanyar per la seva millor qualitat individual.
Crec que el resultat final no fa massa justícia. Hagués estat millor una diferència més reduïda (o guanyar, és clar, perquè en alguns moments semblava realment possible). Els roquerols van mantenir el marcador a ratlla durant quasi tot el partit, arribant a estar a només 3 gols sobre el minut 20 i pico de la segona part. La diferència de 8 gols, bàsicament, fou deguda a un baixón de final de partit i no reflecteix el viscut al partit de Balsareny. Magnífic partit, un cop més, de tots i del Roger Rojas, que es va endur el trofeu al millor jugador. Lliçó d'handbol d'equip i esperit guanyador a cabdals.
Al final, com és habitual en els partits contra aquest Barça i com hauria de ser sempre, abraçades i foto conjunta dels dos equips. Equips on tots els jugadors es coneixen perfectament doncs porten jugant, ja sigui junts o a l'equip contrari, des de l'any 2004.
La temporada, doncs, s'ha acabat amb un molt bon gust de boca: el d'un equip que s'ha anat consolidant i que no ha parat de millorar, el d'un equip que ha tingut una progressió excel·lent, dirigit pel Jordi Albacètix, i, per descomptat, el gust del llamàntol que ens vam fotre entre pecho y espalda en el sopar d'acomiadament de la temporada.
Un 10 a l'organització del club pel seu impressionant sopar de final de temporada. La fideuà, boníssima; l'arroç negre, increïble; el llamàntol ja el veieu a la foto; el peixet fregit i el calamar, impressionants; les cloïses, sense paraules; la festa, inoblidable i la companyia, immillorable. Enhorabona, esperem gaudir-ho molts anys!
Fins l'any que vé !
