Si cliqueu aquí podeu veure totes les fotos de l'aventura d'Alacant.

Normalment miro de ser ser respectuós i no ficar-me amb els equips contraris, però avui no ho seré. I que no serveixi de precedent!

La batalla d'Almansa s'ha perdut. L'exèrcit del bon joc, la bona educació, l'esforç i del respecte al rival ha perdut contra les males arts agustinianes de mala educació, menyspreu, insults i barroerisme.

Esportivament, els tres equips eren més o menys igualats. Òbviament, crec que el joc roquerol va estar molt millor i que s'hagués merescut passar. Els murcians no eren un equip d'handbol, eren una colleta d'amics que es passaven com podien la pilota. I ho dic sense menyspreu, es que era així. Els malaguenys tenen un jugador bonet que ho feia tot i la resta que el recolçaven.

I els agustinos tenien una arma secreta: un públic desagradable, mal educat, xenòfob i cruel. La Espanya Profunda, la que ataca a un equip pel fet de ser d'una altra terra i no pel seu joc, la que creu que animar al seu equip és insultar de manera cruel i gamberra a uns jugadors que encara son adolescents, aquesta Espanya que crida "puta Catalunya", ha guanyat. Insults, escopinades, conats d'agressió i saboteig als autocars: tant l'autocar de la Roca com el dels Maristes van ser avariats per algun energúmen que els hi va tallar un tub. Resultat: tornada amb taxis a l'hotel i sopar al McDonalds perquè el restaurant de l'hotel ja era tancat.

Per això crec que els alacantins no es mereixen passar a les finals. No s'ho mereixen per maleducats i grollers, per quinquis i per violents. I no em refereixo als jugadors, em refereixo al públic. Perquè això es handbol, senyors, i no un partit polític. Perquè ni els pares ni els jugadors estan allà per fer cap guerra. Vam sentir una immensa vergonya aliena de veure com un cole de capellans educa d'aquesta manera a la panda de dròpols que hi havia a les grades. Ja portem uns quants partits d'handbol a les esquenes i mai a la vida ens havien trobat amb res similar. La cortesia que hem vist a d'altres contrades com a Altea, Alcobendas, Eivissa, Vigo, etc., era inexistent. No hi havia ni un trist delegat de camp que possés fre a tot allò i els de la federació dient que "aquello no era cosa suya y que si querian que avisaramos a la policia".

Però contra aquesta barbàrie els nostres jugadors van donar una lliçó. Una lliçó de saber aguantar, d'orgull, de lluitar fins al final dins d'un infern immerescut. La Roca va posar el coratge. Els agustinos, la barbàrie. I no per un joc agressiu, sinó per tot el que vomitava la graderia durant tots aquest llargs dies. El joc va estar dins del que s'espera en competicions d'aquesta mena: al límit, però res massa fora del normal. El public, no. Les escopinades no són normals: son una guarrada. I els xuletes "que te voy a dar" tampoc són normals. Afortunadament.

Esportivament parlant, el partit contra els amfitrions (?) va ser dels que darrerament gaudim: emoció a cabdals, intensitat i joc espectacular. Amb un feliçment retornat Juan a la porteria que ho parava tot i amb els jugadors roquerls de camp donant lliçons de com es juga a l'handbol. Però els nervis van jugar alguna mala passada a algun jugador amb el resultat de 2 tarjes vermelles directes; una merescuda, l'altra no. Es una lliçó que hem de recordar pel futur : ladran, luego cabalgamos. Caldrà ser més professionals i aguantar les provocacions. Al final vam tenir el plaer d'haver guanyat de 3 i fer callar a tot un pavelló que va desapereixa en un plis plas en quant l'arbitre va xiular el final. Els molt covards no es van quedar ni a aplaudir el seu equip.

L'endemà, contra els Maristes, 3/4 parts del mateix: insults, tensió, més puta catalunya i més espanya-espanya.

Un incís: permeteu-me que pregunti: què vol dir això d'espanya-espanya?. Si, posem per cas, jo em sentis espanyol (que ja costa ja, veien el que s'hi dona) entendria que m'animen. Però si em considero català, aquests crits m'entrarien per una orella i em sortirien per una altra, no? Es com si diguessin inglaterra-inglaterra o paraguai-paraguai!

En fi, tornant als partits: S'hagués pogut guanyar als Maristes, crec que eren els pitjors dels 3 equips (el Murcia no conta, ho sento i insisteixo en que no vull ser prepotent, però qualsevol equip de la lliga catalana els guanyava). Però un inici caòtic de la segona part va donar l'avantatge als malaguenys, que ja no la van deixar anar fins al final. Els àrbitres tampoc van ajudar. I pel que m'han dit del partit contra els murcians (on jo no hi vaig poguer ser), tampoc van fer un paper, diguem-ne, correcta.

En resum, espero que els altres equips catalans que passen a la fase final (Barça, Granollers, Coras) demostrin que, malgrat tot, a Catalunya es juga el millor handbol d'espanya-espanya, mal que els pesi.

Enhorabona roquerols pel que heu demostrat, pel parell de collons que hi heu possat, pel coratge i les ganes i per haver arribat on heu arribat essent un equip quasi tot de 1r. any.

Es un orgull!

Aqui tenim els horaris dels sectors:

25-4-2008 18.00
AGUSTINOS ALICANTE- BM. LA ROCA

26-4-2008 19.00
BM. LA ROCA -HEXA MARISTAS

27-4-2008 10.30
EMD JUMILLA - BM. LA ROCA

I aqui teniu a la nova massatgista que els papis us hem buscat perquè feu un bon paper als sectors. El que no se és què coi es l'aparell que porta al darrera. S'admeten suggerències. Jo crec que son uns propulsors aerodinàmics fibrilars per subministrar energia extra durant els temps morts. Què creieu vosaltres?

Etiquetes de comentaris: sectors

Partit sense pena ni glòria, avorrit com una mala cosa. Una primera part ensopida que acaba amb un 15-15 després de que els roquerols es deixessin remuntar una diferència de 7. El Bordils tampoc era l'alegria de la huerta, que diguem, i a la segona part se'n va anar avall després de que el públic roquerol, de tant avorrit, va a començar a animar a veure si amb els crits de suport, al menys, s'aconseguia alguna cosa. Es trobava a faltar el bombo, que sempre dona ambient i la seva absència es va notar.

Les úniques coses destacables foren la sortida roquerol en tromba a la segona part, que va marcar les diferències finals, i la reincorporació del porter Juan, que després d'una llarga lesió es posava sota els pals de nou amb una actuació boníssima.

Ara, a Sectors. Ara va de debò.

Proper Partit (Copa)

---

19:45 - BMR - Bordils
Pavelló Vell

Aigua: Roger R.

Final (imagino) un cop més d'infart (diria) perquè a la mitja part anaven guanyant de 7 (m'han dit).

Afegeixo el comentari i la foto de l'Enric:

La 1ª part va començar com les darreres jornades, però sense pressió, anar fent, quasi sempre per davant en el marcador. Cal ressaltar la incorporació d'en Javi per una estona i va demostrar que estava en forma.

1ª part 12-15.

Segona part, continuarem igual, anar fent, sense preses però sense pauses, fins quan faltaven 10 minuts per acabar: ah redéu, aquí va començar la davallada, pàjara o urraca, com vulgueu dir-li,: passes imprecisos, mal passats, pilotes perdudes incomprensiblement... total que varem acabar amb el resultat final de 23-24.

Qui no hagi vist el partit semblara que el Bordils va "apretar", però res de això , varem ser nosaltres que varem errar i de aquestos errors s'ha d'aprendre nota per no tornar a caure en propers partits.



Gràcies bombero! ;-)

Etiquetes de comentaris: bordils copa

Proper Partit (Copa)

---

20:30 - BMR - Bordils
Pavelló Bordils

Aigua: Fam. Oriol

Un partit a les 20:30 a Bordils es tota una gentilesa per part de qui ho hagi decidit... potser que el de tornada sigui a les 6:00 del matí a La Roca, no ? ;-)

En fi, un servidor i familia no hi podrem anar per motius familiars (en serio).

Espero que algú faci alguna foto! :-)

Aqui tenim un parell de fotos dels rivals als Sectors, gentilesa dels Comtes de Zucaina, Monsieur Garchi et Madamme Lola:


Maristas de Málaga


Agustinos de Alicante

Amb la seva eficàcia habitual, els webmasters del blog del Barça ens han passat el calendari dels sectors. Ens toca el Grup F a Alacant, contra:

• Maristas Málaga (3r. Andalucia)
• EMD Jumilla (1r. Murcia)
• Agustinos Alicante (2n. Valencia)

O sigui que anem recopilant informació..... sobre els restaurants de paellas.

Edito: El de Murcia es el EMD Jumilla i no el Aguilas. Bé, tal com diu un amic meu, millor un vinet de Jumilla que una Aguila caçadora. -- Gracies per les correccions

Amb una dignitat a prova de hooligans, els roquerols han quedat els 4ts classificats del Campionat de Catalunya Juvenil, perdent contra el Coras (30-34) en un partit vibrant, de la colla dels millors partits de la temporada, i contra un rival que (com sempre) ha estat duríssim en tots els sentits. Però els roquerols no s'han tirat enrera i han mantingut el marcador a ratlla, escopetejats per un Bernat esplèndid a la porteria, un Roger pura adrenalina (que s'ha endut el premi al millor jugador del partit), un Pau llest com la fam, uns Uri i Marti inspirats, i tota la resta de jugadors que, sense excepció, han donat la cara, la talla i tot el que s'ha de donar en ocasions com aquesta, demostrant que l'actitud i la voluntat fan maravelles. Un orgull !!

Felicitats !

BMR 21 - FCB 38

"Semifinals? Quines semifinals?" Aquesta era la pregunta que un podia fer en vista de com ha anat el partit contra el Barça a Balsareny. L'altra cara de la moneda del partit contra La Salle. Si aquell va ser un dels més emocionants que hem vist, el d'avui ha estat un dels més avorrits. Sort que amb la càmera m'he distret una mica, malgrat que les fotos han sortit un pèl mogudes degut a la poca il·luminació. A veure quan els pavellons posen al dia la il·luminació!

Bé, el que deia: Un partit de tràmit, dels de costellada. El Barça no ha apretat i La Roca menys, tots dos guardant forces pel partit del diumenge. Com deia una mare a la sortida del pavelló, ha estat un partit "de senyors", amb cap jugada polèmica, cap entrada fora de lloc i total joc net. Ben al contrari del que hem vist després en el partit Coras-Granollers, on les "garrotades" han estat bastant més frequents.

La final: Barça-Granollers. La final de consolació: La Roca-Coras. Als Coras ja els hem guanyat un cop, per tant no hi haurà excusa. Esperem que l'entrenament de la tarda serveixi per anar demà a per totes!

Força Roca!

M'acaben de xivar que els partits de Balsareny es veuran per una tele i per internet. I de gratis !!

Per cert, aqui teniu l'adreça del pavelló. Autopista C-16 (Terrassa-Manresa), Sortida 67.

Què bonic es Balsareny, amb la seva plaça de l'ajuntament, la seva església parroquial, el seu castell, els seus partits d'handbol...

Dissabte 5 d'Abril17:45h Final

Com es diu vulgarment, a les semifinals ens ha tocat el gordo: els nostres amics del Barça.



Carpe diem -- Sic transit gloria mundi!

“Aequam memento rebus in arduis servare mentem”

Aquí tenim els parcials del partit de diumenge, treballosament recopilats per la Carme Comando.


2a. Part
5' 18-21
10' 21-24
15' 21-26
20' 24-28
25' 27-29
30' 30-33

Perdoneu el retràs, però es que sóc de viatge. Com es pot apreciar, la cosa va ser realment ajustada.