El Mataró, tot s'ha de dir, ens va decebre una miqueta. Va ser un equip sense idees que només buscava a les dues torres (el Bernat i el numero 22) perquè fotessin un míssil des dels 9 metres. I vaja si els fotien!. Però a part d'això res més, i és una llàstima perquè, crec jo, tenen el físic i el potencial. La Roca ho va tenir fàcil malgrat què, com ja es habitual, engegui com un motor dièsel: A poc a poc als primers minuts de cada part i a tope al final. Els roquerols van tenir altibaixos amb moments de defensa extraordinària i moments de contraatacs dels Germans Marx.
Hi va haver-hi llargs minuts a cada part on el marcador semblava encallat, sense anar ni cap a una direcció ni cap a l'altra, fent-se interminable. En els minuts finals, tromba roquerol davant d'un Mataró esgotat i sense idees. 2 puntets més a la butxaca i seguim líders, empatats amb el Barça i el Grano. No se si durarà, però esperem que si!
Bon partit de tots i en especial del porter Juan (i les seves aturades per la cara), el lateral Borja (amb els seus trets supersònics), el pivot Marc Abalos (amb els seus girs de baldufa) i l'extrem Xavi (amb els seus gols rectificats de contorsionista).
(Dedicatòria: Javier, como verás he hecho un esfuerzo considerable y he escrito más de 6 lineas :-)