Entre aquest marcador, al final de la 1a. part



i aquest altra del final de la 2a.



es diu tot.

Ningú podrà dir més que els roquerols baixen la guàrdia davant dels blaugranes. Com ja he dit d'altres vegades, quasi tots els jugadors d'ambdós equips són amics i han jugat plegats al mateix equip, a la selección catalana o a l'handbol sorra. Els pares i seguidors ens coneixem tots. Però això no ha tret que hagim gaudit d'un partit dels que fan escola, dels que hauríen d'ensenyar als instituts. Aqui no hi ha hagut ni trampa ni cartró: hi ha hagut handbol de primera.

Els de negre ho han donat tot en un partit que han dominat, sobre tot a la primera part, on anaven pel davant tota l'estona en el marcador. Els roquerols han fet una primera part extraordinària, de llibre, barret i mocador. Una primera part que convida a somiar, que demostra (si es que feia falta) que el Juvenil de La Roca es un gran equip cridat a fites més altes.

S'ha lluitat, s'ha jugat amb valentia, tractant de tu a tu al Barça, s'ha jugat de forma intel·ligent i s'ha estat a punt de guanyar. Més a punt del que sembla pel marcador final, doncs amb el rellotge parat, el marcador era 22-21. La Roca tenía a la mà l'empat, però la sort ha estat blaugrana. Un petit error ha lliurat la pilota al Barça en els últims segons i han aprofitat per marcar 2 gols més. És una llàstima, cert. És una pena, ben cert. Però es també una satisfacció haver fet una bona feina.

Ningú ha sortit content del partit: els blaugranes perquè han estat a punt de perdre i han fet un mal partit. Els roquerols perquè han tingut la victòria a la punta dels dits i se'ls ha escapat. Per un pèl.

Però queda el bon gust a la boca, el veure que es pot anar a més i que no els pararan fàcilment. La lliga, com diuen en el futbol, és molt llarga.

Enhorabona, roquerols. Ens heu fet vibrar. Com sempre.