Hem començat l'any no amb un bon peu, sinó amb DOS bons peus! Quin partit el del dissabte a la tarda, a l'hora de la migdiada! Crec que no exagero si dic que va ser el millor partit de tota la temporada: jugades perfectament filades i velossísimes, contraatacs efectius, cap pilota perduda i una porteria impecable. El Bernat va tornar a tenir un día brillant, parant-ho tot el que era parable i més. Cal admetre que el Sant Cugat no va fer un bon partit i això va facilitar les coses, però això no pot treure mérits a l'equip roquerol, que ens va fer gaudir de valent. La golejada va estar repartida entre tots, sense destacar a ningú en particular, la qual cosa es, al meu parer, una bona senyal d'equip conjuntat. La primera part va acabar amb 18-13, i a la segona els roquerols van treure a passejar el seu talent: en els primers 5 minuts de la segona van fer un parcial de 6-1.

En definitiva, un partit dels que fan afició, donen alegria i que demostren que qualsevol cosa és possible. Seguiu així!

A destacar la recuperació del Manu, extrem del Sant Cugat que tornava a jugar després d'un llarg període de baixa forçosa.