Tots haguéssim signat a principi de temporada estar aquí. Qualsevol equip pagaria per ser 4ts d'Espanya com a mínim. I si, ara és molt fàcil dir-ho i sona a excusa, perquè el BMR ha tingut el 3r. lloc molt a prop. Molt, molt a prop malgrat el que digui el marcador. Al final del partit, tothom tenia la seva opinió, com si fossin receptes per fer un arròs. Jo hi possaría més sal, l'aigua es tira abans que l'arròs, els musclos han de ser de roca (i mai millor dit).... però només hi ha una veritat, i es que peti qui peti, el Juvenil d'Handbol BM La Roca són el 4t millor equip d'Espanya, per darrera de 3 equips amb representants a ASOBAL. Toma ja.
Amb un inici brillant, els roquerols s'han distanciat fins a 6 gols dels manxecs. Però quan tot ja pintava de color rosa, quan els somriures comencaven a brillar als rostres dels seguidors, quan es repasava la lletra del "1958...", llavors el BMR ha aixecat el peu de l'accelerador i s'ha complert la llei dels vassos comunicants: baixón de La Roca, subidón del Ciudad Real. I això es tot, amb l'afegit del merescut premi de millor jugador al Xavi Gómez.
En definitiva, els roquerols han deixat la senyera molt alta, demostrant a tota Espanya que, un cop més, l'handbol base català es el millor, com ho corrobora la final entre el FCB i el BMG. Ha estat un inmens plaer formar part d'aquest tren i haver arribat a aquesta estació.
Enhorabona també al BMG, digne sots campió i en especial, pels lligams ja de tots coneguts, al Barça com a flamant Campió d'Espanya, que han jugat una final vibrant i magnífica.
Visca l'handbol i visca Catalunya !