Bé, ara que el Torneig de Bordils ja és història podem fer una mica de balanç. El partit del matí del dilluns contra el Granollers va estar molt bé, segons les cròniques. Els roquerols van jugar amb una molt bona defensa i van guanyar tranquilament a un Granollers que, sense les seves estrelles, no va fer un bon paper. Això va permetre que els roquerols es classifiquesin per a la final i tornessin a jugar contra La Selecció de Castilla-La Mancha. Després de passar tot el sant dia amunt i avall fent temps, a les 7 de la tarda l'àrbit va xiular l'inici de la final i l'inici del torrent d'handbol que juguen els manxegos, que són bons com el formatge. Deu n'hi do. La selecció castellana va fer una defensa impenetrable combinada amb contraatacs rapidíssims que deixava als nostres destarotats. Tot hi que l'actitud dels roquerols va ser bona (malgrat que podia ser millor), no es va poder fer res per aturar-los i van guanyar amb justícia i claredat.

Queda, doncs, l'alegria d'haver fet un bon paper en el llunyà i fred Bordils, amb un Subcampionat totalment merescut ja que, òbviament, el campionat era reservat pels de La Mancha.

El Torneig de Bordils de 2008, ja un clàssic tal i com va dir el Kolding, ha tingut pels roquerols tota mena de sensacions. El primer partit contra la Sel·lecció Catalana Cadet va ser bonic, amb bones jugades i amb l'equip concentrat. Ara mateix, i després de tots els àpats de Nadal, no tinc el cap massa clar per recordar jugades o si vam tenir el típic baixón de la segona part, però la sensació que em va quedar va ser la d'haver vist un bon partit per part dels dos equips, tant els Cadets com els Roquerols.

El diumenge, amb un temps que no convidava a anar a la platja precisament i a unes hores que haurien de ser prohibides per la constitució o l'estatut, es va jugar un partit contra el Banyoles. Tot i que les diferències van ser menors que en el partit de la lliga, els roquerols van tancar la papereta amb una victòria clara i còmoda.

Però a les 12:00 del migdia del mateix diumenge el BMR es va trobar amb l'equip. Els nois de la Sel·lecció de Castilla-La Mancha, que son quasi tots del Amibal més alguns afegits com ara el fill del Dujshebaev (que és una fotocòpia del papa), van donar una lliçó d'handbol en una primera part que no admet pal·liatius. El correctiu va ser sever, i més d'un feia glups en veure a un equip tant fort, àgil i ben posicionat. El parcial de la primera part ho diu tot: 10 gols de més, fets per uns jugadors que els hi entrava tot i amb un porter que (sense ànim de faltar) ocupava quasi un 60% de la porteria. Estem segurs que vam veure alguns dels jugadors que seran a la final del Campionat d'Espanya i no vull ser exagerat. Els roquerols no sabien com defensar-se i tampoc com entrar a una defensa tant compacta. Malgrat tot, el partit va acabar amb la mateixa diferència de gols.

Tot i això, vam treure dues lectures positiva: La raó per la qual la diferència de gols va ser la mateixa a la segona part es per l'actitud. Si bé a la primera part els roquerols van quedar aclaparats, crec que a la segona part van sortir amb els ànims més optimistes i hi van posar més d'allò que cal posar. A aquestes alçades, les diferències son més d'actitud que de talent o físic, tot i que, òbviament, això també hi compta. I si no, que li diguin al Granollers, que va empatar contra el Bordils i en el moment d'escriure aquestes ratlles està perdent contra La Roca.

... una de cal y otra de arena.



Després d'haver guanyat dissabte a la selecció catalana cadet per un solvent 20 a 29, la jornada de diumenge s'ha saldat amb una digne victòria davant del Banyoles, conjunt conegut de la lliga, en un partit molt matiner on alguns encara buscaven una fleca oberta.

El resultat del segon enfrontament era el que ens dictaria una nova matinada pel dilluns, o no, més enllà del possible rival que ens depararia a les semis.
El conjunt de Castella la Manxa, dirigit per "el hombre a una bandolera pegado", a més a més de presentar més quilos i centímetres, ens ha escombrat de la pista per ganes i motivació, plantejant una "defensa oberta falsa", com deien entre bambolines alguns entesos...
Contundent 27-17 final i cap a casa.

Demà a les 6:00, nou toc de diana. A Bordils ens espera un Granollers que malgrat les baixes ha aguantat el tipus front els locals, amb un empat a 24 i gràcies al gol average aconseguit al partit amb l'Almassora passen com a primers de grup.
Amb un xic més de... sort que a la lliga, haurem de veure'ns les cares o bé amb l'equip de casa o bé un altre cop amb els "Molins de la Manxa" al voltant de les 17:00h per tractar d'endur-nos el primer torneig de la temporada cap a la Roca.

Teniu ganes de menjar a Bordils? doncs ja sabeu que toca...

Un any més, i ja van nou, es celebra el "Torneig de Bordils" i un any més, el BM La Roca hi participa en alguna de les seves categories.
Un torneig de prestigi amb bons equips de Catalunya i algun que altre arribat de "les Espanyes" com poden ser la selecció de Castella la Manxa o els nostres estimats Agustinos.

Us deixo el nostre calendari a continuació:

Dissabte 27/12/2008 - 17:15h
Selecció Catalana Cadet vs. BM La Roca

Diumenge 28/12/2008 - 9:30h
BM La Roca vs. Vallehermoso H. Banyoles

Diumenge 28/12/2008 - 12:00h
Selecció Castella la Manxa vs. BM La Roca

-------------------------

Dilluns 29/12/2008 - 9:30h
Semifinal 1: Primer Grup A vs. Segon Grup B

o

Dilluns 29/12/2008 - 12:00h
Semifinal 2: Primer Grup B vs. Segon Grup A

-------------------------

Dilluns 29/12/2008 - 19:15h
Final


En vermell, la posició en la que hem de quedar al grup B per disputar les semifinals. Sembla bastant "interessant" acabar com a primers de grup per evitar una nova matinada dilluns.

Tots els partits es disputaran al pabelló gran de Bordils (on juguen els locals a la lliga).
No hi ha final de consolació per la tercera posició.
El més probable serà enfrontar-nos a les semifinals amb el Bordils o el Granollers, així que Diumenge, res de festa!!!


Pd: El Miki no podrà anar diumenge a Bordils i jo faltaré demà per temes laborals. No li doneu gaire maldecaps a l'Albacete ;-)

Victòria còmoda i plàcida davant d'un Banyoles desmotivat que no va possar cap entrebanc per a que el Sopar de Nadal que va venir desprès se'ns posés malament. Hem vist algunes novetats que ens han agradat, com la participació en l'atac del Roger Aranda, la plena recuperació de l'Arnau Homet, que ja torna a ser el d'abans, o la tornada a l'equip del Borja alies dedo-rebanado. Un partit bonic però no tant bó com el pastís del sopar, on les mames ploraven en menjar-se el cap dels seus estimats fills. :-)

Tal i com ha anat el partit, si amb el Barça s'hagués pogut guanyar, al Granollers se l'havia d'haver guanyat. Amb la emoció que és d'imaginar, els roquerols han tornat a treure la seva fúria i han posat contra les cordes a un Granollers que no sabia ben bé per on entrar. El joc ràpid i àgil del BMR ha estat contrarestat per un joc sense idees, lent, cansat i avorrit del BMG, que anaven passant la pilota dreta-central-esquerra-central-dreta-central-esquerra i anar fent. Quan la pilota ja era prou sobada, entraven amb la seva massa superior i, per una qüestió de lleis físiques, trencaven la defensa i cap dins que fa baixada. En defensa han estat durs i bastos, trenca-samarretes, com es pot apreciar a la foto i com pot testimoniar el Roger R., que se n'haurà de comprar una de nova.

Amb aquest joc no han merescut guanyar. Cert que alguns jugadors destaquen, però una flor no fa primavera. La Roca ha anat pel davant gran part del segon temps i amb errades pròpies han regalat el partit. En definitiva, aquest partit l'ha perdut La Roca i no l'ha guanyat el Granollers. Com algú del públic ha dit, si tens una capsa plena de bombons diferents és un error menjar sempre el mateix. Llàstima, doncs, que un gran partit roquerol hagi acabat com ha acabat, perquè us mereixíeu la victòria. Clarament. I la lectura positiva és que hi ha partit de tornada. I el guanyarem, vaja si el guanyarem!