29 i 30 de març de 2008: Un cap de setmana per no oblidar. L'equip que molts donaven per perdut al començament de temporada, els nois de l'Albacètix, s'ha classificat per les semifinals del Campionat de Catalunya i pels Sectors Nacionals del Campionat d'Espanya. I ho ha fet brillantment, com sap fer: amb lluita i entrega. Amb cor i ganes. Contra un equip boníssim com La Salle, que ha lluitat igual i que hagués merescut una sort similar. Però el destí juga així i només passa un. ¿Hi ha hagut sort? Potser si, és clar. La sort es el jugador número 9 (després del públic, que és el 8). Però la sort no ve sola, no se la troba un pel carrer: cal anar a buscar-la, a treballar-la, a suar-la. La sort és jugar partits així, es perdi o es guanyi. La sort es entrenar cada dia, fer un munt de kilometres (uns), patir lesions (altres) i formar part d'un equip amb cor (tots).
Dissabte: 28-31
El primer partit va tenir dues parts ben diferenciades: la bona i la dolenta. El resum (molt resumit) és fàcil: La Roca surt amb empenta, es posa damunt del marcador quasi tota l'estona i s'entusiasma. En el començament de la segona, té el baixón usual i La Salle, que surt amb una pressió extrema i fent unes quantes defenses mixtes, es recupera. I passa el fenomen habitual: l'equip que anava guanyant es posa nerviós i el que anava perdent té un subidón de moral. La Roca fa errors innecessaris, degut als nervis, i acaba perdent de 3. Amb una mica més d'experiència i sent més professionals això no hagués acabat així. Victòria doncs per La Salle, tot i que un empat hagués estat més merescut.
Diumenge: 30-33
I aquí es quan arriba el partit de traca i mocador, aquell que explicarem als nostres nets tot dient "Jo era allà". La Roca ha anat pel damunt quasi tota l'estona (diria que tota, si mal no recordo) i aguantant una altra vegada la pressió immensa de un La Salle que lluitava com si li anés la vida. Però també així lluitaven els roquerols. El resultat: un partit cardíac, apassionant, amb uns minuts finals dignes de Hitchcock.
Al minut 15:27 de la segona part La Roca ha assolit la màxima diferència amb +6 gols. Però La Salle ha seguit apretant. La tensió ha causat que en alguns moments hi haguessin 2 jugadors menys a cada banda, 4 contra 4 i fins i tot el número 13 de La Salle (un jugador boníssim) ha rebut tarja vermella per acumulació de grogues. Les estirades de samarretes, la lluita cos a cos, la mixta sobre el Roger i el Pau, l'arbitratge estricte (com, crec, havia de ser en un partit així), la pressió del públic per ambdues bandes, la presència dels jugadors del Barça i alguns del Granollers, els bombos i les trompetes.... no hi ha faltat de res. Qui vulgui emoció, que vagi a veure partits d'handbol.
Fins al darrer segon, amb el temps acabat, no se sabia encara segur qui es classificava: La Roca guanya en el minut 60 de 30-33. L'àrbitre pita falta contra els roquerols fora de temps. Si la pilota entra, es classifica La Salle. Si fallen, es classifica La Roca. El numero 17 de La Salle tira. La pilota rebota a la barrera. Cau suaument per darrera el porter.... i toca el pal. La resta, ja es història.
I ara, vinga, prou celebracions i a treballar, que encara hi ha feina i per les vacances encara falta molt.
Enhorabona!
